Terraza descaradamente ilegal. Recomanacions literàries Sant Jordi 2024

Quizás alguno de ustedes ha constatado que desde el pasado lunes 15 de abril se ha instalado una nueva terraza en la Pl. Joan Cornudella, tocando a la ya existente del Estany, frente al nº 10. El titular de esa nueva terraza, que entorpece descaradamente el paso, es la cafetería Ilodi. La cédula que tiene pegada en sus cristaleras establece como dirección de la terraza la c/ Berruguete, 122, que es indiscutiblemente una zona privada, sobre la que el Distrito (Ayuntamiento) no tiene potestad alguna. La comunidad de propietarios titular del espacio, a través de su administrador, se dirigió al establecimiento para indicarle que si instalaba la terraza incurría en responsabilidad. Quizás por ello la cafetería pensó que corriendo unos metros la terraza, saliendo así de la zona privada, la comunidad de propietarios no podría oponerse. Decisión muy propia de la picaresca pero sin el más mínimo fundamento,ya que esa zona sigue siendo privada, si no totalmente, en su mayoría. Además, solo puede instalar la terraza en la dirección que indica la cédula y la pl. Joan Cornudella cuenta con una distribución previa que solo contempla la instalación de nuevas terrazas en el centro de la misma. Denuncié la irregularidad administrativamente y también al conseller técnic del distrito, con copia al conseller de barri. Ayer el conseller técnic, Sr. Sergi Perea, me informó de que, efectivamente, la autorización se había dado por error sobre una zona privada y se iba a revocar inmediatamente. Los errores a los ciudadanos suelen costarnos multas, pero cuando se equivoca la administración, en este caso el departamento de licencias e inspección del distrito de Horta Guinardó, y no es la primera vez, le sale gratis; el ciudadano no puede ponerle multas a la administración, tiene que acudir a los tribunales y eso no sale a cuenta.

De momento la terraza seguirá molestando ahí hasta que el establecimiento infractor se de por comunicado o incluso hasta que la administración tenga que aplicar métodos más expeditivos porque no haga caso. Mientras tanto, a fastidiar al transeunte, a los vecinos que al salir de su portal tienen que hacer eslalon para esquivarla o sufren los ruidos que inevitablemente inundarán sus viviendas.

Amb Sant Jordi arriben noves recomanacions del Casal de la Gent Gran, invitacions a submergir-se en la lectura que podran trobar en el següent vídeo.

Volem Biblioteca. Primera renió amb l'Administració

Després de la presentació en el registre oficial de l'Ajuntament de les 1.500 signatures reclamant una biblioteca per al nostre barri, la comissió "Pro Biblioteca", que abandera la reivindicació, va ser convocada pel Consorci de Biblioteques a una reunió que va tenir lloc la tarda del dijous 22 de Febrer en la seu del Districte. 

Es van afegir a la reunió la Junta de l'AAVV del barri, el conseller tècnic (Sergi Perea) el conseller de Barri (Raul Ortega) tots dos del PSC en tant que formació de govern, i una representant del Consell d'Associacions de Barcelona (Beth) Aquesta última pel fet que reivindiquem per a la localització de la Biblioteca el complex de Torre Jussana, actualment gestionat per aquest Consell.

La postura d'inici del Consorci, representat pel seu gerent Sr. Burguillos, va ser d'oposició. No es tractarà en aquest mandat ni s'inclourà en el pla 2030 de noves biblioteques. Com a molt es pot estudiar un pla de viabilitat durant aquest mandat a desenvolupar en els següents mandats. És a dir, tot inconcreció, per a no deixar-ho en un no categòric.

El PSC mostra una postura contradictòria ja que, si bé donen el seu suport a la Biblioteca, també ho fan a la postura del Consorci.

Per part del Consell d’Associacions de Barcelona no volen ni sentir parlar de deixar Torre Jussana.

Ens vam mostrar totalment contrariats i vam aportar, per escrit, els nostres arguments, que reproduïm. Com que son contudents, vam aconseguir, amb el suport de la Junta d l'AAVV, que els representants del PSC, formació de govern a la ciutat i el districte, es comprometés a aportar durant aquest any un full de ruta que contemplés totes les etapes, des del moment "0" fins al moment en el qual s'inaugura la Biblioteca.

La Junta de l'AAVV va reclamar que la presentació d'aquest full de ruta s'avancés al pròxim Consell de Barri, el 4 de Juliol.

Les signatures del nostre barri han donat un poderós inici a aquesta reivindicació, que no és nova. Com era d'esperar la primera resposta és NO. Això al barri ja estem acostumats. Però sobre la base dels nostres arguments, que se sustenten en dades i realitats, s'han vist obligats a assumir un mínim compromís de partida. Queda molt, però serem perseverants.

Descargar

Volem Biblioteca !!!!!

 El destino de los dineros que aportamos todos a través de nuestros impuestos no tiene el tratamiento que merece en los debates cotidianos. Se nos habla de presupuestos, de las cifras que se destinan a las distintos capítulos, pero rara vez se entra en la discrecionalidad con que se dilapida el esfuerzo de los contribuyentes en innumerables destinos de dudosa necesidad, más cercanos a privilegios que al bien común. 

En el último Consell de Barri se nos informó de que el parque infantil que hay frente a la escuela Pau Casals iba a ser renovado porque le tocaba. Es decir, no porque lo hubieran pedido los vecinos, si no en aplicación de sus protocolos. Tienen ustedes oportunidad de ver lo que se ha hecho. Para gustos los colores, pero la reflexión es: si el equipamiento estaba bien conservado y cumplía su misión ¿Por qué gastar el dinero de todos en substituirlo? ¿Como es que resulta tan fácil gastar en algunos casos y tan difícil en otros? Porque la biblioteca en nuestro barrio ni está ni se la espera. La iniciativa de nuestra vecina Mª Eugenia Ibáñez ha recogido, por segunda vez, firmas reivindicando la necesidad de contar con una biblioteca en nuestro barrio. 1.500 firmas pasadas por regisro del Distrito con carta al alcalde, más del doble que en aquella primera ocasión, hace unos años, en la que recogió 800. Es fácil argumentar que no se puede comparar el esfuerzo económico del equipamiento de un parque infantil con el de montar una biblioteca ¿Pero y si pudiéramos sentarnos para identificar qué gastos son prescindibles para contribuir con su ahorro a otros destinos que los vecinos consideren más adecuados? Hoy por hoy es una entelequia porque para ello necesitaríamos contar con una inexistente absoluta transparencia en el detalle del gasto público.

Mientras tanto, como siempre y aunque no tengamos biblioteca, no dejaremos de leer. Aquí las recomendaciones del Casal de la Gent Gran para estas fechas. 

Ha fet 30 anys

 Si, en silenci, sense que hi hagi vist que cap mitjà de comunicació s'hagi fet ressò, s'han complert els 30 anys d'ençà que els primers veïns van ocupar els habitatges de la Vila Olímpica de la Vall d'Hebron. Va ser amb retard, ja que l'entrega dels habitatges estava prevista pel mes d'abril del 1993. Els promotors van intentar amagar el motiu i quan els propietaris contactaven amb ells per conèixer la data d'entrega de claus, no hi havia resposta ni explicacions malgrat els diners que ja havien desemborsat. Però al final tot s'acaba sabent. Algú privilegiat que sí havia firmat l'escriptura davant notari és perquè havia planificat prescindir del seu habitatge anterior en funció de les dates d'entrega previstes i es quedava literalment al carrer. D'aquest propietaris va sortir la informació que en la firma de l'escriptura no s'aportava la cèdula d'habitabilitat amb excuses burocràtiques, fet que no impedia que les companyies de subministrament (llum i aigua) accedissin a contractar. Per això, al mes de maig del 1993, fart de no rebre cap resposta de la comercialitzadora, COISA, vaig contactar amb el departament d'habitatge de la Generalitat de Catalunya i amb una simple trucada va esclatar l'escàndol: la Generalitat no donava la Cèdula d'Habitabilitat perquè en dos dels blocs de més de 7 pisos havien omes un ascensor, ja que, donades les alçades, la llei vigent exigia dos ascensors per escala i només s'havia instal·lat un. I és clar, no podien donar les claus fins a trobar una solució.

¿Com va ser possible tal desgavell? Una promoció emblemàtica, amb un arquitecte de fama mundial, Carles Ferrater, i amb totes les benediccions de les administracions. Doncs aquest arquitecte havia fet el projecte amb la normativa d'edificació de l'Ajuntament, que no estava adaptada a la d'habitabilitat de la Generalitat i no requeria els dos ascensors per escala a partir del seté pis. Nyap imperdonable de les administracions, concretament de l'Ajuntament de Barcelona, socialista, i també del penques de l'arquitecte que uns anys després va ser premi nacional d'arquitectura. Es veu que aquest bunyol no tenia cap importància i no tacava pas els mèrits d'aquest professional que amb el seu projecte va estar a punt de concebre un desastre memorable. Al final la Generalitat va donar les cèdules d'habitabilitat amb una solució imaginativa que aprofitant-se del disseny del complex permetia que, a partir del setè pis, es compartís un segon ascensor que pertanya a un altre bloc. Així es podia dir que a partir del setè pis es complia la normativa. Van tenir molta sort per poder aplicar aquesta excusa.

I aquí no va assumir les responsabilitats ningú, ni les administracions, ni l'arquitecte. Que es fotin els compradors que és el que toca. Tenien dret a dos ascensors i només en tenen un. Que li farem. Això sí, el Síndic de Greuges la Generalitat de Catalunya va prendre nota del problema i va proposar un canvi en la legislació. Avui per aquestes alçades tinc entès que ja no calen dos ascensors.

Una promoció que havia de ser un magnífic negoci s'havia transformat en un mal de cap pels promotors. Hi havia FCC (Fomento de Construcciones y Contratas) que construïa i COISA, que venia. Els compradors s'entenien amb COISA, una empresa que sempre va tractar als clients amb prepotència i males formes. COISA va acabar fent fallida i desapareguen entre deutes, demandes i embargaments d'Hisenda. Al cap de poc, el gener del 1996, la premsa es va fer ressò que el seu president, José María Oller Campdelacreu confessava haver pagat en 1991 100 milions de pessetes a la Fundació Catalana de Comunicació, editora del diari Avui per obtenir de la Generalitat concessions d'obres públiques. Però aquests diners, segons Oller, van sortir de Construcciones y Contratas a qui COISA hauria presentat factures falses com justificació. FCC, successora de Construcciones y Contratas i propietat de les germanes Koplowitz, ho va negar.

Sigui com sigui, és evident que COISA i Construcciones y Contratas van aconseguir que una administració, no sé quina ni per quin procediment, els adjudiques aquesta, sobre el paper, sucosa promoció.

El PSC viola la Constitución en el Parc de la Vall d'Hebron

Constitución: no se les cae la palabra de la boca y se jactan de defenderla con ahinco. Pues no. Cuando se trata de hacer un favor a los amigos, privilegiarles para que a ellos no les afecten las restricciones legales que se imponen a los demás vecinos, entonces, la Constitución es papel mojado. 

Nadie les pidió que el "Àrea Verda" abarcase incluso la zona del Barrio que no tiene viviendas, en la que solo hay equipamientos deportivos. Aplicaron su política respecto del vehículo privado con tal fanatismo que, en lugar de rectificar y permitir el libre aparcamiento en esa zona, pretendieron dar la exclusiva a un colectivo para que sus socios sí pudiesen aparcar.

El dictamen del Síndic de Greuges del Ajuntament de Barcelona no tiene desperdicio y sobran comentarios:

Descargar documento

No se dieron mucha prisa en revertirlo, solo cuando se vieron venir la intervención del Síndic; a pesar de que el barrio se lo pidió reiteradamente. Hasta el extremo de caer en el mayor de los esperpentos en el Consell de Barri del 27/05/22 en el que tanto el gerente, Sr. Eduardo Vicente, como el conseller de barri, Sr. Raúl Ortega, insistían en el mantenimiento de la irrregularidad, con desvergüenza y chulería. Está grabado, lo encontrarán a partir del momento 2:15:22.

Y esta fuerza política es la que ha tenido más votos en el barrio en las últimas elecciones municipales. Tengo que llegar a la conclusión de que los vecinos no conocían la mala actuación del Distrito presidido por la Sra. Rosa Alarcón, regidora del PSC, que toleró, si es que no lo autorizó, este desafuero. Lo que de ella dice ya es suficiente.

Pero si bien la responsabilidad total es de la Sra. Alarcón, mal haría si no significase que ningún partido de la oposición asumió una iniciativa seria para, como es su obligación que para eso son oposición, exigir explicaciones, responsabilidades y el retorno a la legalidad. Nos nos hancen falta tantos consellers, podríamos ahorrarnos el gasto.